Per això és tan important cuidar les coses fins a l’últim detall, mai saps que pot acabar tenint un valor d’aquí a molts anys després.

Avui us porto una petita història sobre panots i el Mercat d’Encants. En concret, sobre els panots de numeració de les paradetes a l’aire lliure que hi havien ubicades al carrer del Bogatell.

El Mercat d’Encants a l’aire lliure

Però abans d’entrar en la història del recat, una mica d’informació.

Algunes dècades després de la construcció del Mercat Municipal d’Abastaments es van anar creant, al seu voltant, una sèrie de parades a la intempèrie on es venien tota mena de productes. Aquestes parades són, en essència, l’origen de l’actual Mercat d’Encants.

Per cert: la paraula “encants” prové del fet que molts venedors anunciaven els seus productes en beu alta, més o menys com ara, i per competir entre si, alguns d’ells ho feien en format cançó, exacte, en “cant”, de cantar. D’aquí la paraula. Res a veure amb encanteris.

Al principi només eren unes quantes paradetes, però aquest mercat a l’aire lliure va anar creixent, en especial pel carrer Josep Royo i el carrer Bogatell, fins a arribar a les 200 paradetes. La numeració estava marcada en el terra, utilitzant un panot de color porpra, amb el número corresponent de la parada.

Aquesta numeració s’iniciava i acabava a la cantonada del carrer Bogatell amb l’avinguda Pi i Margall. Les diferents paradetes, que moltes vegades eren simplement una sèrie de taules i cobertes amb lona, no diferien massa en concepció de les actuals parades que podem trobar al Mercat d’Encants.

Amb la construcció de l’autopista i l’elevat nombre de parades, es va decidir traslladar-les sota de l’autopista, a l’actual ubicació del Mercat d’Encants.

Així arribem als anys del segle actual, on si us recordeu, el carrer Bogatell estava força en mal estat, i amb les obres del Mercat d’Abastaments, es va projectar la seva remodelació, seguint l’estil del també remodelat i millorat carrer Major de més amunt.

Per tant, la remodelació del mercat va representar també la modificació i millora del carrer Bogatell i del carrer Josep Royo, fent que la majoria d’aquests panots desapareguessin. Així i tot, encara se’n podien veure, fins i tot l’any 2016, alguns al costat sud del carrer Bogatell.

Però que és un panot?

En aquesta imatge del carrer Bogatell en podreu veure un, concretament el número 4.

Realment eren panots molt utilitaris. L’únic element que podem trobar diferent no deixa de ser el color característic, el porpra de Sant Adrià. A part d’això no tenen més rellevància, a part de la sentimental.

Com hem dit, les obres del 2016 de remodelació del carrer preveien eliminar totes les voreres que hi havia i posar-ne de noves molt més amplies.

Amb aquesta remodelació els antics panots desapareixerien, i amb ells, es perdria un petit trosset de la història de Sant Adrià, d’aquelles populars, de les que recorden encara fins i tot els nostres pares.

No s’havia previst cap actuació de conservació dels panots, per tant, la desaparició d’aquesta part de memòria col·lectiva era imparable.

Tot perdut… excepte si…

Operació salvar el panot

Així va ser com el febrer del 2016, al ple de l’ajuntament es va presentar una moció demanant salvar alguns dels panots del carrer Bogatell.

Concretament, la proposta va ser “Moció d’ERC de suport a la conservació i rehabilitació dels panots amb la numeració de l’antic mercat d’encants.”

El debat al ple es va dividir entre els partits que creien que es tractava d’una acció sense sentit, i els partits que van veure una molt bona oportunitat per conservar un petit element adrianenc per al futur. La moció es va aprovar per àmplia majoria, tot i dues abstencions.

La moció també demanava coses que mai es van arribar a fer: concursos fotogràfics, instal·lar panells amb fotos antigues dins del nou mercat, utilitzar l’element dins del nou mercat…

Que va passar llavors?

Aquesta història té un final feliç. Oh sí!

El regidor d’espai públic del moment, l’incombustible Jose Luis Martínez Cardoso, sabia que els obrers estaven en plena obra ja, i que poc faltava perquè aixequessin tota la vorera, fent desaparèixer per sempre els panots.

Així que no li va faltar temps per enviar a la brigada municipal, i en pocs dies, ja tenia ben precintat i guardat l'únic panot que quedava en unes condicions dignes per ser conservat.

I així va ser com al final, un petit element de la nostra història adrianenca es va poder salvar i conservar, qui sap, si en un futur pròxim, servirà per explicar com Sant Adrià era tot un pol d’atracció de persones d’aquí i d’allà, que venien exclusivament per comprar en el nostre mercat d’encants al carrer del Bogatell.

Però un segon, Iquique no és una ciutat xilena? Per què a Sant Adrià li hem dedicat un carrer no a una ciutat xilena, sinó a la festa major d’una ciutat? Tan increïble és la festa major d’aquella ciutat com perquè els adrianencs li volguéssim dedicar tot un carrer?

Només us diré, que indagant per escriure l’entrada m’he topat amb un munt de coses interessants, però abans d’entrar en matèria, recorda que magradasantadria.cat és un butlletí, i per tant, si deixes el teu correu, rebràs la següent curiositat al teu correu, i a mi m’ompliràs de joia:

Subscribe now

Iep. També tenim una altra novetat! Ens hem fet Instagram, per allò d’anar compartint totes les imatges que anem pujant al web. Si ens voleu seguir:

Instagram

El nyap: “Festa Major d’Iquique” o “Festa Major - Iquique”?

El carrer de la Festa Major d’Iquique és un carrer trinxat per l’autopista C-31, situat just en la frontera adrianenca amb Badalona, i que fa frontera tant amb els badalonins barris del Remei i Artigues.

A més, com podeu observar a la imatge anterior, també és un dels pocs carrers que pertany a dos barris: Sant Adrià Nord i Sant Joan Baptista.

Però els problemes comencen si fem una visita al carrer:

Exactament, depenent per quin carrer arribis, el nom del carrer canvia, de Festa Major d’Iquique passa a Festa Major - Iquique.

Aquest nyap, de no rotular de forma correcta un carrer no és nou a la nostra ciutat, de fet és tota una tradició no cuidar la nostra identitat més del necessari.

El cas més conegut d’aquesta tradició adrianenca de modificar plaques a plaer és el carrer Ricart, que té cartells amb Ricart/Ricard. Així tothom s’hi sent còmode i ho pot escriure com vulgui ;)

Tornant al nostre tema, aquesta tradició ja ens dóna algunes pistes del que ha passat, i sobretot, si mirem el costat Badalona:

Un carrer compartit que es va convertir en un

Segurament, es tractava d’un carrer compartit entre Badalona i Sant Adrià, però cada ciutat l’havia ficat un nom diferent, així, mentre al costat badaloní era el carrer d’Iquique, al costat adrianenc era Festa Major.

Per verificar, només ha calgut anar al plànol històric de l’any 1986, i efectivament, consta com carrer de la Festa Major.

Sí, els adrianencs ens vam donar un carrer dedicat a la Festa Major, perquè la nostra ruta del quinto és llegendària més enllà de les nostres fronteres.

Misteri resolt: la unificació dels carrers de la Festa Major (adrianenc) i de d’Iquique (badaloní), han donat aquest sensacional nom: de la Festa Major d’Iquique. Que consta a tal efecte en el plànol oficial de la ciutat.

Però perquè Iquique?

Segur que la fascinant ciutat xilena d’Iquique té motius de sobres per tenir dedicats carrers per tot el món, però per buscar la raó del nom, cal anar a buscar-ho al Museu de Badalona, que ens diu:

Aquest carrer, situat avui al barri del Remei, en origen formava part de la urbanització Artigues; és per això que va prendre el nom d’una ciutat de Xile.

Sí, pels que no ho saben, l’actual barri d’Artigues va ser projectat per un promotor d’origen xilè, Francesc Artigues i Solà1. Per la seva vinculació amb Xile es va optar perquè els noms de tot el barri fossin dedicats a ciutats on aquest senyor, segurament indià, hi feia negocis.

Però un segon, gran part del carrer fa frontera amb el Remei, no amb Artigues. Ja, però no sé, donarem la raó al Museu de Badalona oi?

De fet, sabeu que a l’actual barri del Remei se li deia del infern? Un altre dia us explico que són cosetes de badalonins i nosaltres estem ara per Sant Adrià ;)

En tot cas, si fem un viatge en el temps, aquí tindríeu marcat el carrer Festa Major d’Iquique adrianenc actual als anys 40.

Quan Artigues era de Sant Adrià

Tornant a Artigas, el barri es va constituir en el 1912, i al cap de pocs anys va aixecar gran polèmica a Badalona, ja que el senyor Artigues va ficar un cartell que deia “Población Artigas” a la seva entrada, creient els badalonins que això significava la pretensió d’independència.

Però curiosament, tot el barri també es considerava que formava part de Sant Adrià de Besòs amb el nom de «Colònia Artigas» com es mostra en algunes imatges que s'han conservat:

Un agraïment

Tot i que ens podem imaginar els motius que van portar a unificar el nom per no generar problemes entre els veïns de la zona, certament no puc més que fer hipòtesis raonables sobre el motiu que va fer registrar com de la Festa Major d’Iquique, i eliminar el guionet del mig.

Sigui com sigui, cal agrair a qui ho fes, perquè ens proporciona un carrer amb un nom ple d’història, de caràcter i d’identitat, i ens recorda els temps en què Artigues era un barri de la perifèria de la gran Sant Adrià.

No podríem, però, acabar aquesta entrada amb la festa major real de la ciutat d’Iquique, aquella que durant anys vaig pensar que ens havia impressionat tant que li havíem dedicat tot un carrer!

Si t’agrada aquest contingut no dubteu en registrar-vos per rebre les futures actualitzacions còmodament en el teu correu electrònic.

Subscribe now

Aquest passat diumenge 14 de febrer s’han celebrat eleccions al Parlament de Catalunya a la nostra ciutat. El PSC s’ha alçat amb la victòria a nivell municipal, recuperant el primer lloc després que al 2017 C’s guanyés amb solvència els anteriors comicis.

Però la notícia destacada de les eleccions del 14F ha estat sense dubte la segona posició d’ERC. No és cap sorpresa, ja que en les anteriors ja va ser tercera força, però si en perspectiva, ja què els seus suports electorals després de més de 30 anys d’eleccions democràtiques eren més aviat residuals a Sant Adrià.

Però va haver un temps, en que ERC va ser la força política dominant a Sant Adrià, i aquesta és la petita història que avui us explicaré:

El predomini d’ERC en les eleccions durant la II República

Fins l’arribada de la Segona República espanyola, la vida política adrianenca havia estat dominada per forces conservadores properes a la petita oligarquia local.

Sant Adrià comptava amb poc més de 8.500 habitants i uns 3.400 electors amb dret a vot (que van arribar als prop de 4.100 al 1936 amb el sufragi femení). Però en el context de l’època, tampoc era una ciutat tan tan petita.

Sigui com sigui, els adrianencs van trencar aquella dinàmica de domini conservador, i van donar un suport aclaparador en les urnes a ERC, que va dominar políticament el curt període democràtic que va significar la Segona República.

• Constituents 1931 62,5% dels vots

• Parlament Catalunya 1932 47,0% dels vots

• Legislatives 1933 40,4% dels vots

• Municipals 1934 43,2% dels vots

• Legislatives 1936 74,3% dels vots

Eleccions al Parlament novembre 1932

Però aquesta petita entrada és per parlar de les eleccions al Parlament del 20 de novembre de 1932.

En aquella ocasió, com el 14F, l’abstenció va ser prou alta, del 58,3%. Molt semblant a la resta de ciutats de l’entorn, i a Catalunya l’ERC de Macià va aconseguir una gran victòria, arribant a 56 dels 85 diputats que s’havien de repartir.

Per desgràcia a Sant Adrià no coneixem el número de votants concrets, només els percentatges a cada candidatura1, però tot i així el domini d’ERC també va ser aclaparador:

• 47,0% ERC - Esquerra Republicana de Catalunya - (esquerra catalana)

• 30,1% CC - Concòrdia Catalana - (La Lliga, dreta conservadora)

• 13,1% PRDF - Partit Republicà Democràtic Federal - (esquerra)

• 5,9% PRR - Partit Republicà Radical - (Lerrouxisme, anticatalisme)

• 1,2 BPC - Bloc Obrer i Camperol - (comunisme)

• 0,9 PSOE - Partido Socialista Obrero Español - (esquerra espanyola)

• 1,8 DC - Altres

Si t’agrada aquest contingut no dubtis en registrar-te per rebre les futures actualitzacions còmodament en el teu correu electrònic.

Subscribe now

Avui parlarem del carrer de l’Orella. Situat en el Casc Antic, franquejat per una jardinera ben grossa que impedeix l’accés al vehicles, i fent cantonada amb el carrer del Nebot, es tracta d’un petit carrer amb no gaires números, i que de fet, faria de frontera natural amb Santa Coloma.

Sempre m’havia cridat l’atenció aquest nom, de l’Orella, i va ser en un acte a l’ajuntament que en vaig descobrir el nom: es tracta d’una referència a la matança del porc, una tradició molt arrelada al territori, i que a Sant Adrià, com a bona ciutat rural que era, també se’n celebrava de manera particular.

Així, la referència a l’orella és simplement que allà era el lloc on es realitzava la matança del porc, i per tant, quedaven les orelles dels porcs.

Que fos el lloc on es feia la matança té cert sentit, si anem a les imatges de l’any 1946, trobem que l’actual barri colomenc del Safarejos encara no estava del tot configurat, i per tant, aquest carrer vindria a ser una mena de patí de darrera de Sant Adrià.

Si ens fixem en una visió aèria del carrer, veiem com tot i el mur final construït, continua representant una mica un cul de sac que dona a Santa Coloma, on per cert, en l’espai sense edificis que tenia antigament i que hem vist abans en la foto aèria del 47, s’ha construït un parc que curiosament pocs adrianencs visiten.

Per acabar amb la referència d’avui, tot i no ser part del carrer de l’Orella, no podia deixar de compartir-vos aquesta foto del carrer Nebot amb la Plaça de Dalt al fons de l’any 1957 i la seva perspectiva actual.

Si t’agrada aquest contingut no dubtis en registrar-te per rebre les futures actualitzacions còmodament en el teu correu electrònic

Subscribe now