El rescat del panot de l'antic Mercat d'Encants
Històries
Moltes vegades elements de l’espai públic que en el seu inici no tenen cap mena d’interès o valor més enllà de la seva simple utilitat, amb el temps poden passar a esdevenir símbols o petits records de temps passats.
Per això és tan important cuidar les coses fins a l’últim detall, mai saps que pot acabar tenint un valor d’aquí a molts anys després.
Avui us porto una petita història sobre panots i el Mercat d’Encants. En concret, sobre els panots de numeració de les paradetes a l’aire lliure que hi havien ubicades al carrer del Bogatell.
El Mercat d’Encants a l’aire lliure
Però abans d’entrar en la història del recat, una mica d’informació.
Algunes dècades després de la construcció del Mercat Municipal d’Abastaments es van anar creant, al seu voltant, una sèrie de parades a la intempèrie on es venien tota mena de productes. Aquestes parades són, en essència, l’origen de l’actual Mercat d’Encants.
Per cert: la paraula “encants” prové del fet que molts venedors anunciaven els seus productes en beu alta, més o menys com ara, i per competir entre si, alguns d’ells ho feien en format cançó, exacte, en “cant”, de cantar. D’aquí la paraula. Res a veure amb encanteris.
Al principi només eren unes quantes paradetes, però aquest mercat a l’aire lliure va anar creixent, en especial pel carrer Josep Royo i el carrer Bogatell, fins a arribar a les 200 paradetes. La numeració estava marcada en el terra, utilitzant un panot de color porpra, amb el número corresponent de la parada.
Aquesta numeració s’iniciava i acabava a la cantonada del carrer Bogatell amb l’avinguda Pi i Margall. Les diferents paradetes, que moltes vegades eren simplement una sèrie de taules i cobertes amb lona, no diferien massa en concepció de les actuals parades que podem trobar al Mercat d’Encants.
Amb la construcció de l’autopista i l’elevat nombre de parades, es va decidir traslladar-les sota de l’autopista, a l’actual ubicació del Mercat d’Encants.
Així arribem als anys del segle actual, on si us recordeu, el carrer Bogatell estava força en mal estat, i amb les obres del Mercat d’Abastaments, es va projectar la seva remodelació, seguint l’estil del també remodelat i millorat carrer Major de més amunt.
Per tant, la remodelació del mercat va representar també la modificació i millora del carrer Bogatell i del carrer Josep Royo, fent que la majoria d’aquests panots desapareguessin. Així i tot, encara se’n podien veure, fins i tot l’any 2016, alguns al costat sud del carrer Bogatell.
Però que és un panot?
En aquesta imatge del carrer Bogatell en podreu veure un, concretament el número 4.
Realment eren panots molt utilitaris. L’únic element que podem trobar diferent no deixa de ser el color característic, el porpra de Sant Adrià. A part d’això no tenen més rellevància, a part de la sentimental.
Com hem dit, les obres del 2016 de remodelació del carrer preveien eliminar totes les voreres que hi havia i posar-ne de noves molt més amplies.
Amb aquesta remodelació els antics panots desapareixerien, i amb ells, es perdria un petit trosset de la història de Sant Adrià, d’aquelles populars, de les que recorden encara fins i tot els nostres pares.
No s’havia previst cap actuació de conservació dels panots, per tant, la desaparició d’aquesta part de memòria col·lectiva era imparable.
Tot perdut… excepte si…
Operació salvar el panot
Així va ser com el febrer del 2016, al ple de l’ajuntament es va presentar una moció demanant salvar alguns dels panots del carrer Bogatell.
Concretament, la proposta va ser “Moció d’ERC de suport a la conservació i rehabilitació dels panots amb la numeració de l’antic mercat d’encants.”
El debat al ple es va dividir entre els partits que creien que es tractava d’una acció sense sentit, i els partits que van veure una molt bona oportunitat per conservar un petit element adrianenc per al futur. La moció es va aprovar per àmplia majoria, tot i dues abstencions.
La moció també demanava coses que mai es van arribar a fer: concursos fotogràfics, instal·lar panells amb fotos antigues dins del nou mercat, utilitzar l’element dins del nou mercat…
Que va passar llavors?
Aquesta història té un final feliç. Oh sí!
El regidor d’espai públic del moment, l’incombustible Jose Luis Martínez Cardoso, sabia que els obrers estaven en plena obra ja, i que poc faltava perquè aixequessin tota la vorera, fent desaparèixer per sempre els panots.
Així que no li va faltar temps per enviar a la brigada municipal, i en pocs dies, ja tenia ben precintat i guardat l'únic panot que quedava en unes condicions dignes per ser conservat.
I així va ser com al final, un petit element de la nostra història adrianenca es va poder salvar i conservar, qui sap, si en un futur pròxim, servirà per explicar com Sant Adrià era tot un pol d’atracció de persones d’aquí i d’allà, que venien exclusivament per comprar en el nostre mercat d’encants al carrer del Bogatell.